RUNA

Vinyoli, un extrany però intens poeta...

un dels meus predilectes...

Runa:

Mira: jo sóc una paret. Els pares van alçar-la

maó sobre maó fins a la midaque veus,

una paret de casa humil.

Fixa’t com es clivella,

com va esfondrant-se a poc a poc amb sord,

feixuc estrèpit.

Però ja a terra tot,

amb mans obreres de paraula,

nit rera nit,

pacientment plego la runa

i novament edifico.

Joan Vinyoli

Runes......................................biblioteca de Sarajevo............................................................................