MI LUGAR, MI COMPAÑERO...
Conjurs per a mantenir-se fidel a un mateix... per a mirar la vida cara a cara... per a reflexionar sobre la condició humana... la meva condició humana...
domingo, 14 de julio de 2019
Madrid y yo
En mi vida ha habido dos momentos de inflexión. Madrid ha estado presente en los dos ayudándome a pasar el trance, a aclarar mis ideas, a abstraerme de la realidad y instalarme en mi yo más profundo y auténtico.
Junto a Madrid, lógicamente, personas. Que sin ser mis amigos inseparables, me han acogido y ayudado, y me han hecho sentir estimado, cuidado y mimado.
Este martes volví a Madrid. Mi situación actual es compleja, enredada, incierta... Caminar por sus calles, admirar su belleza, descubrir sus rincones han calmado mi ansiedad. Madrid, una vez más, se ha mostrado benévola conmigo me ha ofrecido la oportunidad de trabajar allí. Un trabajo digno, en la línea del que realizaba antes de mi accidente. Madrid me ha hecho sentir considerado, acogido y reconocido. Parece ser que finalmente no será posible aceptarlo. El dinero es cruel, hasta el punto de que te salga caro trabajar para conseguirlo. Es una decepción para mi desde el punto de vista profesional, pero también una tranquilidad desde el familiar. El económico tendrá que esperar.
He sacado fotos para mi hijo, del estadio de futbol, para mis padres, la Gran Vía, para la peque, la casa del ratón Pérez... He disfrutado de sus largas calles, imponentes como Paseo de de la Castellana, Señoriales como Serrano, cosmopolitas como la Gran Vía, históricas como la Calle de Alcalá, barrios castizos como Malasaña... No he tenido tiempo de visitar mis museos favoritos (qué lástima hubiera trabajado frente al Reina Sofía)...
Mi relación de amistad franca, de acogido con Madrid continúa. Más allá de política, más allá de prejuicios, más allá de complejos provincianos.
Junto a Madrid, lógicamente, personas. Que sin ser mis amigos inseparables, me han acogido y ayudado, y me han hecho sentir estimado, cuidado y mimado.
Este martes volví a Madrid. Mi situación actual es compleja, enredada, incierta... Caminar por sus calles, admirar su belleza, descubrir sus rincones han calmado mi ansiedad. Madrid, una vez más, se ha mostrado benévola conmigo me ha ofrecido la oportunidad de trabajar allí. Un trabajo digno, en la línea del que realizaba antes de mi accidente. Madrid me ha hecho sentir considerado, acogido y reconocido. Parece ser que finalmente no será posible aceptarlo. El dinero es cruel, hasta el punto de que te salga caro trabajar para conseguirlo. Es una decepción para mi desde el punto de vista profesional, pero también una tranquilidad desde el familiar. El económico tendrá que esperar.
He sacado fotos para mi hijo, del estadio de futbol, para mis padres, la Gran Vía, para la peque, la casa del ratón Pérez... He disfrutado de sus largas calles, imponentes como Paseo de de la Castellana, Señoriales como Serrano, cosmopolitas como la Gran Vía, históricas como la Calle de Alcalá, barrios castizos como Malasaña... No he tenido tiempo de visitar mis museos favoritos (qué lástima hubiera trabajado frente al Reina Sofía)...
Mi relación de amistad franca, de acogido con Madrid continúa. Más allá de política, más allá de prejuicios, más allá de complejos provincianos.
martes, 28 de junio de 2011
L'HORT SILVESTRE, 2
Aquest mes ha hagut més activitat a l'hort Silvestre. Hem tret les faves i els alls i en el seu puesto hem plantat albergínies, cogombres, mongetes, melons i síndries... Tot molt experimental.
També hem començat a collir cosetes, entre elles els carbassons... que ja els estem cuinant de tota manera possible.
Hem tingut un inici de juny molt plujós, que juntament amb les pedregades de finals de maig han fet malbé algunes fruites i han fet créixer en excés les herbes. Gràcies al Josep!!!
Les peretes de Sant Joan, per exemple, s'han perdut totes. Igual que les nespres que patien l'atac d'un fong. Gràcies que hi ha un nesprer petit que ha donat unes quantes dolces i de bon sabor.
Bé, altres coses que si hem pogut menjar: cogombres, prunetes (tot i que a algú li han resultat indigestes, breves, llimones, maduixes, alls (encara que petits) i cebes:
!!!!
També hem acabat de posar el reg. Això va prenent forma.
Continuarà...
També hem començat a collir cosetes, entre elles els carbassons... que ja els estem cuinant de tota manera possible.
Hem tingut un inici de juny molt plujós, que juntament amb les pedregades de finals de maig han fet malbé algunes fruites i han fet créixer en excés les herbes. Gràcies al Josep!!!
Les peretes de Sant Joan, per exemple, s'han perdut totes. Igual que les nespres que patien l'atac d'un fong. Gràcies que hi ha un nesprer petit que ha donat unes quantes dolces i de bon sabor.
Bé, altres coses que si hem pogut menjar: cogombres, prunetes (tot i que a algú li han resultat indigestes, breves, llimones, maduixes, alls (encara que petits) i cebes:
!!!!
També hem acabat de posar el reg. Això va prenent forma.
Continuarà...
jueves, 26 de mayo de 2011
UNA NOVA DEMOCRACIA? UNA DEMOCRACIA REAL!
Sóc profundament partidari del pensament, aquell que algú deia que ens faria lliures. En aquests dies que assistim a la Revolució dels Indignats són moltes les informacions que ens arriben a tots via mail, facebook, twitter amb ferms i sòlids postulats intelectuals que l'avalen.
El pensament en la nostra societat gaudeix de molt bona salut. Tots pensem, i sortosament tenim bons referents intelectuals que avui dia s'estan posant de manifest.
La primera reflexió que se m'acut gira a l'entorn dels inspiradors d'aquest moviment.
En primer lloc STÈPHANE HESSEL amb un paper destacat en la resistència francesa de la segona guerra mondial i important diplomàtic francès diu: "no és això, companys, no és això pel que varen morir tantes flors" (un vers que ja coneixem). No es va fer la resistència per arribar al punt on som ara, no es va aturar el fascisme per arribar alla on hem arribat. Les seves tesis les comparteix el filòsof i sociòleg francès EDGAR MORIN autor de "La Voie. Pour l’avenir de l’humanité” i que, juntament amb HESSEL prepara "Le chemin de l'espérance, aux actes citoyens!".
A continuació el seu valedor espanyol: JOSE LUIS SAMPEDRO. Nascut el 1917 ha estat sots-director del Banc Exterior d'Espanya, Senador, professor universitar i Catedratic de la Real Academia de la Llengua. Humanista i economista sempre s'ha preocupat d'una economia més humana, solidaria i compromesa amb el desenvolupament dels pobles
Un discurs coincident amb el del desaparegut JOSE SARAMAGO, premi Nobel de Literatura del 1998.
Frecuentemente me preguntan que cuántos años tengo…
¡Qué importa eso!.
Tengo la edad que quiero y siento.
La edad en que puedo gritar sin miedo lo que pienso.
Hacer lo que deseo, sin miedo al fracaso, o lo desconocido.
Tengo la experiencia de los años vividos y la fuerza de la
convicción de mis deseos.
¡Qué importa cuántos años tengo!. (...)
Finalment, i per si intelectualment no fos prou aqui tenim la intervenció de l'economista i activitas de Justícia i Pau Arcadi Oliveras el passat dissabte a la Plaça de Catalunya de Barcelona.
Aleshores, si el nostre pensament funciona, si tenim referents intelectualment sólids... com hem de materialitzar-lo per transformar allò que no funciona? Quin procediment hem d'utilitzar per que la nostra democràcia sigui real? Quins són els nous líders que han de conduir aquesta transformació?
El pensament en la nostra societat gaudeix de molt bona salut. Tots pensem, i sortosament tenim bons referents intelectuals que avui dia s'estan posant de manifest.
La primera reflexió que se m'acut gira a l'entorn dels inspiradors d'aquest moviment.
En primer lloc STÈPHANE HESSEL amb un paper destacat en la resistència francesa de la segona guerra mondial i important diplomàtic francès diu: "no és això, companys, no és això pel que varen morir tantes flors" (un vers que ja coneixem). No es va fer la resistència per arribar al punt on som ara, no es va aturar el fascisme per arribar alla on hem arribat. Les seves tesis les comparteix el filòsof i sociòleg francès EDGAR MORIN autor de "La Voie. Pour l’avenir de l’humanité” i que, juntament amb HESSEL prepara "Le chemin de l'espérance, aux actes citoyens!".
A continuació el seu valedor espanyol: JOSE LUIS SAMPEDRO. Nascut el 1917 ha estat sots-director del Banc Exterior d'Espanya, Senador, professor universitar i Catedratic de la Real Academia de la Llengua. Humanista i economista sempre s'ha preocupat d'una economia més humana, solidaria i compromesa amb el desenvolupament dels pobles
Un discurs coincident amb el del desaparegut JOSE SARAMAGO, premi Nobel de Literatura del 1998.
Frecuentemente me preguntan que cuántos años tengo…
¡Qué importa eso!.
Tengo la edad que quiero y siento.
La edad en que puedo gritar sin miedo lo que pienso.
Hacer lo que deseo, sin miedo al fracaso, o lo desconocido.
Tengo la experiencia de los años vividos y la fuerza de la
convicción de mis deseos.
¡Qué importa cuántos años tengo!. (...)
Finalment, i per si intelectualment no fos prou aqui tenim la intervenció de l'economista i activitas de Justícia i Pau Arcadi Oliveras el passat dissabte a la Plaça de Catalunya de Barcelona.
Aleshores, si el nostre pensament funciona, si tenim referents intelectualment sólids... com hem de materialitzar-lo per transformar allò que no funciona? Quin procediment hem d'utilitzar per que la nostra democràcia sigui real? Quins són els nous líders que han de conduir aquesta transformació?
miércoles, 25 de mayo de 2011
L'Hort Silvestre (1)
Un dels motius que ens va a dur a instalar-nos aqui va ser la possibilitat de plantar un hort al voltant de la casa.
Amb tota la nostra ignorància, però també amb tota la nostra il.lusió vam començar a construir-lo. Segurament de forma bastant matussera i innocent, però ja el tenim en funcionament.
De moment m'ha portat un parell d'entrebancs: una picada massiva de... mosquits o del que sigui que em va obligar a prendre antibiòtic doncs tenia les cames inflades de picades i en segon lloc, la caiguda que em té fa un mes de baixa a causa d'una tendinitis múltiple i una forta contusió al canell i alguns dits de la mà esquerra.
Bueno, per fi puc presentar una galeria d'imatges de l'Hort Silvestre ;)
El cirerer, de moment ens ha deixat menjar cireres, a nosaltres i als ocells del bosc que sempre deixen la mostra, com algú que jo conec!!!
D'enciams hem recollit ja uns quants... fa goig veure-les créixer. I el sabor tan diferent de les "plasticoses"...
De llimones hem assaborit, tot i que ara estan una mica tristes
El abuelo va posar fabes... costa collir-les en el moment òptim... però bonissimes!!!!
Flors inesperades que ens alegren la vida.
Colors increibles
Flors que ens alegren la vida amb colors de fantasia...
(Continuarà)
Amb tota la nostra ignorància, però també amb tota la nostra il.lusió vam començar a construir-lo. Segurament de forma bastant matussera i innocent, però ja el tenim en funcionament.
De moment m'ha portat un parell d'entrebancs: una picada massiva de... mosquits o del que sigui que em va obligar a prendre antibiòtic doncs tenia les cames inflades de picades i en segon lloc, la caiguda que em té fa un mes de baixa a causa d'una tendinitis múltiple i una forta contusió al canell i alguns dits de la mà esquerra.
Bueno, per fi puc presentar una galeria d'imatges de l'Hort Silvestre ;)
El cirerer, de moment ens ha deixat menjar cireres, a nosaltres i als ocells del bosc que sempre deixen la mostra, com algú que jo conec!!!
D'enciams hem recollit ja uns quants... fa goig veure-les créixer. I el sabor tan diferent de les "plasticoses"...
De llimones hem assaborit, tot i que ara estan una mica tristes
El abuelo va posar fabes... costa collir-les en el moment òptim... però bonissimes!!!!
Flors inesperades que ens alegren la vida.
Colors increibles
Flors que ens alegren la vida amb colors de fantasia...
(Continuarà)
martes, 10 de mayo de 2011
Camargue, Massif Central, Rocamadour, Pays Cathare
Aquesta ruta ens proposa apropar-nos al sud-est de França, recorrent les regions de Languedoc-Rousillon, Provence-Alpes-Côte Azur, Auvergne, Limusin i Midi-Pyrinees. En elles, els entorns naturals de La Camargue, el Massif Central, la Vall Tenebrosa i el País Càtar. En tants altres climes: mediterrani, semicontinental, oceànic degradat i d'alta muntanya.
Clica la ruta en googlemaps
I tants altres paisatges:
Seguint el riu Roine des de la desembocadura
fins el seu naixement al Massif Central.
Les marismes de la Camargue, natura, cavalls
braus, flamencs...
Les muntanyes i els volcans del Massif Central
I el Puy de Dome
L'escarpat santuari de Rocamadour al
congost del riu Alzou, afluent del Garona
I les nits mediterrànies de l'Aude.
lunes, 2 de mayo de 2011
Vuit hores de contes a Cornellà de Llobregat
El passat dissabte van tenir lloc les "Vuit hores de contes" de la Jordiada de Cornellà, organitzat per l'esplai Mowgli. Es tracta d'una iniciativa que compta ja amb més d'una dècada d'existència estructurada en dues parts una de contes infantils (de 4,30 a 8,30 de la tarda) i una de contes per a joves i adults.
He assistit els darrers quatre anys a alguna part d'aquesta proposta original, lúdica i participativa. He de dir que el primer any em va sorprendre molt, per la expontaneitat de l'acte, pel ressó que té entre tots els públics, per la capacitat de fer participar tothom, cada un segons les seves característiques. Sincerament, vaig pensar que en els dies que vivim aquestes experiencies ja no es donen. Per tant una bona sorpresa i una, d'aquelles poques, ocasions en que penses que en la nostra societat no tot està perdut.
I és que, que a la época de la tele, el tdt, el cine, les 3D, la play2, la 3, la PSP, la DS, el facebook, el twitter, el barça, els mourinhos de torn... es doni un esdeveniment com aquest (dono fe que ple fins a dalt de tot competint amb el Real Societat-Barça)és un motiu per pensar que, després de tot, la nostra societat o alguna part de la nostra societat no va gens descaminada.
De manera que dissabte vaig riure com feia temps que no ho feia, em vaig emocionar, em vaig sorprendre, vaig estar alerta... durant les quatre hores que hi vaig assistir. Gaudint amb professionals del "conte" i l'escena com el Biel Perelló, la Maribel Sirvent, en Miquel Angel Ripeu, l'Amanda Delgado, l'Ignasi Guasch... els escrits del Ramon Montserrat, el Joan Anton Fiel, el Vicenç Gayubo, la sempre compromesa Catalina Parpal, en David Colomera i l'hilarant Mikel Martí... Tot això amanit per la "Margarita" divertidissim personatge de la Marga Rey.
Després d'aquesta vacuna d'optimisme sembla que comencis la setmana pensant que per viure més feliç no necessitem tantes capses, capsetes, pastilles electròniques, finestres indiscretes etc... sino parlar més entre nosaltres, observar-nos i explicar-nos uns als altres tot alló que tenim per explicar.
Bon aniversari, Mowgli.
He assistit els darrers quatre anys a alguna part d'aquesta proposta original, lúdica i participativa. He de dir que el primer any em va sorprendre molt, per la expontaneitat de l'acte, pel ressó que té entre tots els públics, per la capacitat de fer participar tothom, cada un segons les seves característiques. Sincerament, vaig pensar que en els dies que vivim aquestes experiencies ja no es donen. Per tant una bona sorpresa i una, d'aquelles poques, ocasions en que penses que en la nostra societat no tot està perdut.
I és que, que a la época de la tele, el tdt, el cine, les 3D, la play2, la 3, la PSP, la DS, el facebook, el twitter, el barça, els mourinhos de torn... es doni un esdeveniment com aquest (dono fe que ple fins a dalt de tot competint amb el Real Societat-Barça)és un motiu per pensar que, després de tot, la nostra societat o alguna part de la nostra societat no va gens descaminada.
De manera que dissabte vaig riure com feia temps que no ho feia, em vaig emocionar, em vaig sorprendre, vaig estar alerta... durant les quatre hores que hi vaig assistir. Gaudint amb professionals del "conte" i l'escena com el Biel Perelló, la Maribel Sirvent, en Miquel Angel Ripeu, l'Amanda Delgado, l'Ignasi Guasch... els escrits del Ramon Montserrat, el Joan Anton Fiel, el Vicenç Gayubo, la sempre compromesa Catalina Parpal, en David Colomera i l'hilarant Mikel Martí... Tot això amanit per la "Margarita" divertidissim personatge de la Marga Rey.
Després d'aquesta vacuna d'optimisme sembla que comencis la setmana pensant que per viure més feliç no necessitem tantes capses, capsetes, pastilles electròniques, finestres indiscretes etc... sino parlar més entre nosaltres, observar-nos i explicar-nos uns als altres tot alló que tenim per explicar.
Bon aniversari, Mowgli.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)