Sóc profundament partidari del pensament, aquell que algú deia que ens faria lliures. En aquests dies que assistim a la Revolució dels Indignats són moltes les informacions que ens arriben a tots via mail, facebook, twitter amb ferms i sòlids postulats intelectuals que l'avalen.
El pensament en la nostra societat gaudeix de molt bona salut. Tots pensem, i sortosament tenim bons referents intelectuals que avui dia s'estan posant de manifest.
La primera reflexió que se m'acut gira a l'entorn dels inspiradors d'aquest moviment.
En primer lloc STÈPHANE HESSEL amb un paper destacat en la resistència francesa de la segona guerra mondial i important diplomàtic francès diu: "no és això, companys, no és això pel que varen morir tantes flors" (un vers que ja coneixem). No es va fer la resistència per arribar al punt on som ara, no es va aturar el fascisme per arribar alla on hem arribat. Les seves tesis les comparteix el filòsof i sociòleg francès EDGAR MORIN autor de "La Voie. Pour l’avenir de l’humanité” i que, juntament amb HESSEL prepara "Le chemin de l'espérance, aux actes citoyens!".
A continuació el seu valedor espanyol: JOSE LUIS SAMPEDRO. Nascut el 1917 ha estat sots-director del Banc Exterior d'Espanya, Senador, professor universitar i Catedratic de la Real Academia de la Llengua. Humanista i economista sempre s'ha preocupat d'una economia més humana, solidaria i compromesa amb el desenvolupament dels pobles
Un discurs coincident amb el del desaparegut JOSE SARAMAGO, premi Nobel de Literatura del 1998.
Frecuentemente me preguntan que cuántos años tengo…
¡Qué importa eso!.
Tengo la edad que quiero y siento.
La edad en que puedo gritar sin miedo lo que pienso.
Hacer lo que deseo, sin miedo al fracaso, o lo desconocido.
Tengo la experiencia de los años vividos y la fuerza de la
convicción de mis deseos.
¡Qué importa cuántos años tengo!. (...)
Finalment, i per si intelectualment no fos prou aqui tenim la intervenció de l'economista i activitas de Justícia i Pau Arcadi Oliveras el passat dissabte a la Plaça de Catalunya de Barcelona.
Aleshores, si el nostre pensament funciona, si tenim referents intelectualment sólids... com hem de materialitzar-lo per transformar allò que no funciona? Quin procediment hem d'utilitzar per que la nostra democràcia sigui real? Quins són els nous líders que han de conduir aquesta transformació?
Conjurs per a mantenir-se fidel a un mateix... per a mirar la vida cara a cara... per a reflexionar sobre la condició humana... la meva condició humana...
No hay comentarios:
Publicar un comentario