...Habla...Cadhabla...

Sento un grill que canta en la quietud de la nit,
encantat de coneixe'm, m'agraden aquestes nits al pati,
sentint la fresca que baixa de la muntanya en la meva pell,
llegint estirat, mirant les estrelles, o escoltant el silenci.
Placidesa que només el pas d'algún cotxe pel carrer del darrera
trenca.

Pensava, en la persona poliédrica que sóc,
en les persones polièdriques que tots som.
Amb els meus fills, amb els meus pares,
amb la persona que estimo i la que vaig estimar,
amb els amics, amb els no tan amics (per no dir enemics),
amb familiars llunyans i amb els propers,
amb vells coneguts i amb els nous amics...

Canvia fins i tot la forma de parlar, la de pensar, la de sentir...

Polièdric... el meu pensament...

Creus fermament que si enganxessim les diferents visions que cada un d'ells
té de nosaltres, el resultat seriem nosaltres mateixos?

On és la unitat d'aquest èsser polièdric que sóc jo.
Aquesta "poliedricitat" és real?
O en realitat sóc quelcom més únic...
convertit en les diferents visions que sobre mi vull donar...
convertit en les diferents visions que de mi captaran...

Sento un grill que canta en la quietud de la nit,
encantat de coneixe'm, m'agraden aquestes nits al pati,
sentint la fresca que baixa de la muntanya en la meva pell,
llegint estirat, mirant les estrelles, o escoltant el silenci.
Placidesa que només el pas d'algún cotxe pel carrer del darrera
trenca, mentre em continuo pensant en pau amb mi mateix.