Mont Sant Benet

www.monstbenet.com

El problema de tenir unes vacances reduides és que no trenques amb la monotonia. En aquest país d'excessos, on el sol cau com una llosa a l'estiu, el fred cala fins els ossos a l'hivern, i quan plou plou amb majúscules cal aprofitar cada moment. Bé no se si la paraula excessos és apropiada, potser seria més indicat en aquest país variat...

Dimecres de la setmana passada amb una certa espectació vam assistir a una activitat anomenada "La màgia del capvespre" que tenia lloc a Mont Sant Benet, el monestir benedictí que hi ha a Sant Fruitós de Bages. Aquest edifici històric és propietat en aquests moments de la caixa de manresa (en aquests moments en que les caixes estan perdent les seves identitats a causa de la mal anomenada crisi econòmica, que jo diria crisi financera...) A Sant Fruitós, a més del monestir medieval, hi ha també un hotel i la fundació Alícia... Fins que no vam tenir la sortida programada no ens vam adonar que la citada fundació Alícia és una iniciativa del cuiner Ferran Adrià i del cardiòleg Valentí Fuster amb el recolzament de caixa de manresa i la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'una ben pensada fundació que treballa en la investigació de la cuina i els seus productes i que està compromesa amb l'alimentació mediterrània i sana.

La tarda va començar amb un passeig per l'hort, reconeixement d'olors, recolecta de productes, tast d'aquests... tot al capvespre quan el sol s'arracona i comença a moure's l'aire fent-nos pensar que així es podria estar tot l'estiu. Els horts pertanyen a Alícia, la fundació, i tenen diferents objectius: aprendre, collir, innovar...

A continuació el sopar amb productes de l'hort... deliciós, sobretot perquè aquelles verdures, fruites tenien sabor, no com algunes que de vegades trobes a les fruiteries... productes sans sense tractaments amb pesticides, ecològics i de sabor profund i penetrant. Vi del Bages, també de gran nivell que ens dona una idea del punt al que han arribat les denominacions d'orígen no estelars en el nostre país.

Sens dubte, el que més em motivà a anar va ser la visita del monestir. Conéixer quelcom de la seva història, però sobretot veure què havia fet caixa manresa amb el monument. Les meves espectatives van ser colmades. L'estat del monestir és impecable. Lógicament apartat del que en realitat va ser un dia... però despullat com deu el va portar al món i amb una il.luminació i uns paraments audiovisuals que posaven de manifest les seves majors virtuts: l'església, les cel.les, el celler... laberint de murs de pedres en els que només et faltava veure caminar els monjos.

El monestir va ser adquirit a principis del segle XX per la família de Ramon Casas. Una part de la seva arquitectura es va acomodar a l'estiueig familiar (deu-n'hi do amb la torreta). Les habitacions dels Casas eren la darrera de les atraccions que ens faltaven per contemplar. El tractament que s'ha fet de les estances és deliciós, la presentació de quadres de l'autor excel.lent i la utilització de les noves tecnologies: projeccions i composicions molt sorprenents i encertades.

Una copa de cava a la llum de la lluna ens acomiadava amb màgia de Sant Benet. Enhorabona als organitzadors de la iniciativa...