HABLACADHABLA

HablacadhablaCADHABLAcadhablaCADHABLAcadhablaCADHABLA HablacadhablaCADHABLAcadhablaCADHABLAcadhablaCADHABLA

sábado, 30 de abril de 2011

CINECINECINECINE... Quatre cançons genials i un conte ventafocs

El conte que vaig explicar l'any passat a les Vuit hores de contes de la Jordiada de Cornellà de Llobregat, era un homenatge al cine i a la música, a aquells mites personals amb qui comparteixo maneres de pensar: Aute, Serrat, Sabina... va per ells:


CINE


Camina amb passos curts pels vells carrers de la ciutat. La mirada perduda i l’aspecte deteriorat el confonen amb alguns sense sostre que deambulen sense rumb fixe, viatjant allà on el bon o el mal vent els dugui.

S’atura davant d’una enorme porta vella i corcada, mira a un costat i a l’altre i quan està segur de què ningú l’observa introdueix la clau en el pany que com per art de màgia cedeix suaument a la carícia de la seva mà.

Travessa el gran edifici fins les estretes escales d’esglaons alts i empinats. A mig camí ha d’aturar-se per recobrar l’alé. Ja no ets qui eres, Víctor, el temps no passa en va.
…..

La primera vegada que vaig entrar en una cabina de projecció va ser de la seva mà. En Víctor em va meravellar convidant-me una tarda, després de la projecció, a passar al seu santa-sanctorum. Em va mostrar com l’enorme marca de la màquina rebobinava la pel.lícula que s’havia de tornar al distribuidor.

Grans pósters de pel.lícules antigues cobrien les parets: Humphrey Bogart amb gavardina i una cigarreta a la mà, Rita Haywort encorsetada en un llarg vestit i despullant el seu braç d’un elegant guant, Clarck Gable seduint Ava Gadner enmig de la jungla. Aquell era el seu món, que excepcionalment compartia amb mi.



LOS FANTASMAS DEL ROXY
(J.M Serrat i Juan Marsé) (Bienaventurados 1987)



La Do#m Mim Fa#7
Sepan aquellos que no estén al corriente
Sim Fa#7 Sim Fa#7
que el Roxy, del que estoy hablando, fue
Sim Fa#7 Sim Mi
un cine de reestreno preferente
La Mi La LA
que iluminaba la plaza Lesseps.


Fa#m Do#m Fa#m
Echaban NO-DO y dos películas de esas
Do#m Fa#7
que tú detestas y me chiflan a mi,
Sim Sim7
llenas de amores imposibles y
Si7 Mi La
pasiones desatadas y violentas,


Sol7 Fa#7
Villanos en cinemascope.
Sim Mi
Hermosas damas y altivos
La* La Sol7 Fa#7
caballeros del sur
Sim Mi
tomaban el te en el Roxy
La Fa#7 Si7 Mi
cuando apagaban la luz.



La Do#m Mim Fa#7
Era un típico local de medio pelo
Sim Fa#7 Sim Fa#7
como el Excelsior, como el Maryland
Sim Fa#7 Sim Mi
al que a mi gusto le faltaba un gallinero
La Mi La
con bancos de madera oliendo a zotal.



Fa#m Do#m Fa#m
No tuvo nunca el sabor del Selecto
Do#m Fa#7
ni la categoría del Kursaal
Sim Sim7
pero allí fue donde a Lauren Bacall
Si7 Mi
Humprey Bogart le juró amor eterno.



La Sol 7 Fa#7 Sim
Mirándose en sus ojos claros
Mi
y el patio de butacas
La La* Sol7 Fa#7
aplaudió con frenesí
Sim Mi
en la penumbra del Roxy
La Fa#7 Si7 Mi
cuando ella dijo que sí.



La Do#m Mim Fa#7
Yo fui uno de los que lloraron
Sim Fa#7 Sim Fa#7
cuando anunciaron su demolición
Sim Fa#7 Sim Mi
con un cartel de: 'Núñez y Navarro'
La Mi La
próximamente en este salón



Fa#m Do#m Fa#m
En medio de una roja polvareda
Do#m Fa#7
el Roxy dio su ultima función
Sim Sim7
y malherido como King-Kong
Si7 Mi
se desplomó su fachada en la acera



La Sol7 Fa#7 Sim
Y en su lugar han instalado
Mi
la agencia número treinta y tres
La La*/Sol7/Fa#7
del banco central.
Sim Mi
Sobre las ruinas del Roxy
La Fa#7 Si7 Mi
juega al palé‚ el capital.




La Do#m Mim Fa#7
Pero de un tiempo acá, en el banco, ocurren cosas
Sim Fa#7 Sim Fa#7
a las que nadie encuentra explicación.
Sim Fa#7 Sim Mi
Un vigilante nocturno asegura
La Mi La Mi
que un trasatlántico atravesó el hall.



Fa#m Do#m Fa#m
Y en cubierta Fred Astaire y Ginger Rogers
Do#m Fa#7
se marcaban 'el continental.'
Sim Sim7
Atravesó la puerta de cristal
Si7 Mi
y se perdió en dirección a Fontana.



La Sol7 Fa#7
Y como pólvora encendida
Sim Mi
por gracia y por la salud
La La* Sol7 Fa#7
está corriendo la voz
Sim Mi
que los fantasmas del Roxy
La Fa#7 Si7 Mi
son algo más que un rumor.


La Do#m Mim Fa#7
Cuentan que al ver a Clark Gable en persona
Sim Fa#7 Sim Fa#7
en la cola de la ventanilla dos
Sim Fa#7 Sim Mi
con su sonrisa ladeada y socarrona
La Mi La
una cajera se desparramó.



Fa#m Do#m Fa#m
Y que un oficial de primera, interino,
Do#m Fa#7
sorprendió al mismísimo Glen Ford
Sim Sim7
en el despacho del interventor
Si7 Mi
abofeteando a una rubia platino.


La Sol7 Fa#7
Así que no se espante, amigo
Sim Mi
si esperando el autobús
La La* Sol7 Fa#7
le pide fuego George Raft.
Sim Mi
Son los fantasmas del Roxy
La La* Sol7 Fa#7
que no descansan en paz.

Sim Mi
Son los fantasmas del Roxy
La* SOL FA LA
que no descansan en paz.


Recordo com, des de la butaca de l’amfiteatre, la meva mirada seguia els resplandors de colors que travesaven la sala i es reflectien en el pantalla.
Rajos de vida amb les històries més meravelloses que la meva ment podia concebir.

Al final de la projecció vaig seguir l’estela luminosa fins plantar-me davant de la finestreta de la cabina. Va ser quan el vell operador em va convidar a entrar en el seu món.

Amb el meu amic Víctor vaig compartir confidències: la meva primera cita amb una noia. Joveníssims els dos. Va ser una reposició de Bambi. Entre llàgrima i llàgrima no ens vam dedicar ni un petó. Però continua sent una tendra imatge de la meva infància.

Quàntes primeres cites plenes de tendresa i sinceritat havia contemplat el vell des del seu privilegiat mirador. Parelles de nens i nenes mirant una pel.lícula agafats de la mà, sentint per primera vegada un cap recolzat en l’ espatlla…


LAS CUATRO Y DIEZ (L. E. Aute) (Rito 1973)





G D
Fue en ese cine, ¿te acuerdas?
Em C
en una mañana, al este del edén;
D
James Dean tiraba piedras
G
a una casa blanca, entonces te besé.



G D
Aquella fue la primera vez,
Em C
tus labios parecían de papel.
D
Y a la salida, en la puerta,
G
nos pidió un triste inspector nuestros carnés.



Em
Luego volví a la Academia
C D G
para no faltar a clase de Francés.
Em
Tú me esperaste hora y media,
C D G
en esta misma mesa, yo me retrasé.


G D
¿Quieres helado de fresa,
Em C
o prefieres que te pida ya el café?
D
Cuéntame cómo te encuentras,
G
aunque sé que me responderás que bien.




G D
Toma esta foto. Es muy fea,
Em C
el más pequeño acababa de nacer.
D
Oiga, ¿me trae la cuenta?
G
Calla, que fui yo quien te invitó a comer.




Em
No te demores, no sea
C D G
que no llegues a la hora al almacén.
Em
Llámame el día que puedas,
C D G
date prisa, que ya son las cuatro y diez.







En Víctor, des de les entranyes del Doré havia vist passar la vida, la història. La gran i les petites històries.

El cine era el primer recurs social: el lloc ideal per a les primeres cites.

El lloc on estar sols (re-la-ti-va-ment sols) i a les fosques.


UNA DE ROMANOS
(J. Sabina – El hombre del traje gris 1988)




INTRO: MI LA MI LA

MI SI
¿Has visto un ciclo en televisión del cine en tiempos de Franco?
LA do#m SI
Yo soy aquel chaval que creció en la fila de los mancos.

MI SI
Si un dedo acariciaba una pierna, un cuello, un sujetador,
LA do#m SI
bramaba la temible linterna del acomodador.



fa#m LA MI
Ella tenía catorce abriles en canal,
fa#m LA SI
sobre las rodillas rebeca para disimular;


MI SI
aquel sabor a chocolatina, piel, saliva y sudor ...
LA do#m SI
la carne de gallina me pone en el corazón.


DO MI
En pantalla Dalila cortaba el pelo al cero a Sansón
DO RE7 DO RE7
y en la última fila del cine con calcetines aprendimos tu y yo.


SOL
Juegos de manos
DO RE
a la sombra de un cine de verano.
SOL
Juegos de manos ...
SI SI7
siempre daban una de romanos.
INTRO: MI LA MI LA
MI SI
Era condición esencial organizar bien el modo
LA do#m SI
de entrar en la semioscuridad blanca y negra del NO-DO


MI SI
y, mientras en el circo un león se merendaba un cristiano,
LA do#m SI
la nena se dejaba besar (que no la pille su hermano).


fa#m LA MI
Si estrenaban Cleopatra y pedían el carnet
fa#m LA SI
yo iba con corbata y pomada que cura el acné


MI SI
hasta que aquella bici de mi niñez se fue quedando sin frenos
LA do#m SI
y en la peli que pusieron después nunca ganaban los buenos.


DO MI
Y mientras en pantalla prendía fuego a Roma Nerón,
DO RE7 DO RE7
contra la última valla del cine y en calcetines aprendimos tu y yo.

SOL
Juegos de manos
DO RE
a la sombra de un cine de verano.
SOL
Juegos de manos ...
SI SI7
siempre daban una de romanos.

SOL DO
Hoy que todos andan con vídeos porno-americano
SOL DO SOL
para ver contigo me alquilo una de romanos.. De Romanos




Amb ell i amb persones com ell, el cinema va evolucionar. Com la ment de les persones, com la conciència dels països, com la maduració de la societat. I ha esdevingut una nova eina de reflexió convertint-se en esbarjo de les ments i aliment de les conciències. Veritable obra d’art en mans d’artistes com en Víctor.

Aquest matí al diari, llegia el seu obituari: Víctor Seausa i Martí, trobat descansant en la pau de la seva cabina. Dissabte 17 d’abril de 2010. Final de cinema d’una vida dedicada al cine.

CINE, CINE (L. E. Aute) (Cuerpo a cuerpo 1984)



Recuerdo bien
mim
aquellos «cuatrocientos golpes» de Truffaut
Do
y el travelling con el pequeño desertor,
la
Antoine Doinel,
mim
playa a través,
Do
buscando un mar que parecía más un paredón.
lam Re7


Y el happy-end
mim
que la censura travestida en voz en off
Do
sobrepusiera al pesimismo del autor,
lam
nos hizo ver
mim
que un mundo cruel
Do
se salva con una homilía fuera del guión.
Lam Re7


Cine, cine, cine,
Do
más cine por favor,
Sol
que todo en la vida es cine
La
que todo en la vida es cine
Re

y los sueños,
lam
cine son.
Re

Al fin llegó
mim
el día tan temido más allá del mar,
DoM
previsto por los grises de Henri Decae;
lam
cuánta razón
mim
tuvo el censor,
DoM
Antoine Doinel murió en su «domicilio conyugal».
lam ReM


Pido perdón
mim
por confundir el cine con la realidad,
DoM lam
no es fácil olvidar Cahiers du cinéma,
ReM
le Mac Mahon,
mim
eso pasó,
DoM
son olas viejas con resacas de la nouvelle vague.
Lam ReM

No hay comentarios: